1. Els inicis: de l’AELETI a l’AETI

   • Primer ENETI i primeres passes cap a l’AELETI
   • Línies de treball desenvolupades
   • L’ENETI fins el 2009: descripció de l’esdeveniment i característiques
   • Implantació dels graus

A Espanya, des que s’implantaren els estudis de Traducció i Interpretació a les diferents universitats, han existit dues associacions d’estudiants de Traducció i Interpretació a escala nacional: una ja inactiva, l’AELETI, i l’acabada de crear AETI, inspirada en els principis de l’anterior.

L’AELETI, malgrat no estar activa actualment, segueix registrada al Registre Nacional d’Associacions del Ministeri de l’Interior com Associació Espanyola de Llicenciats i Estudiants de Traducció i Interpretació; l’AETI és l’Associació universitària espanyola de traductors i intèrprets en formació. La principal diferència entre ambdues és la data en la qual sorgeixen i el públic al qual van dirigides. A continuació, farem una breu descripció de cadascuna de les associacions, el seu àmbit d’actuació, les seves finalitats i el seu públic objectiu per continuar amb un recorregut des de l’any en què comença la inactivitat de l’AELETI fins al sorgiment de l’AETI a l’ENETI 2012, a Còrdova.

• L’Associació Espanyola de Llicenciats i Estudiants de Traducció i Interpretació (AELETI). L´idea de crear una associació que agrupi els llicenciats i estudiants de Traducció i Interpretació sorgeix al I ENETI, celebrat el 2002. L’associació no es constituirà fins al maig del 2003, durant el II ENETI celebrat a Màlaga. Aquesta associació romandrà activa fins l’estiu del 2006.
• L’Associació Universitària Espanyola de Traductors i Intèrprets en formació (AETI). Sorgeix en el mateix context que l’anterior, és a dir, durant l’organització del IX Encuentro Nacional de Estudiantes de Traducción e Interpretación (IX ENETI). Pren com a precedent l’AELETI, però amb unes quantes diferències que comporten la necessitat de canviar-ne el nom i l’àmbit d’actuació.
• Primer ENETI i primeres passes cap a l’AELETI

Al primer ENETI comença a sentir-se la necessitat de caminar cap a l’AELETI